Tot el territori > Atles virtual > Els musulmans

El 9 d’abril de 1609, enmig de la decadència econòmica, Felip III dictà el decret d’expusió dels moriscos. Els moriscos eren els descendents de la població autòctona que, en el moment de la conquesta cristiana, va aconseguir restar al territori mitjançant capitulacions. S’havien batejat i s’havien quedat a la península sota el domini cristià. El port dels Alfcs va ser l’escenari de l’embarcament més nombrós entre els fets a la península ibèrica. Durant tres mesos, del 15 de juny al 15 de setembre de 1610, 41.952 moriscos provinents de Catalunya, el País Valencià i Aragó foren expulsats des d’allí cap a terres nord-africanes.

 

L’expulsió suposarà la definitiva imposició de l’ortodòxia catòlica enmig del triomf de la Contrareforma. Però, a més, la mesura va provocar una greu crisi econòmica especialment punyent al camp valencià. Amb el reforçament de la noblesa a partir de la imopsició d’un model fortament feudalitzat, la burgesia de les ciutats també en sortí també molt afeblida. La crisi s’allargassà ben bé un segle.

Trobada en una de les parets de l’interior del claustre de la Catedral de Tarragona, és una de les poques mostres d’art islàmic que es poden trobar als Països Catalans.

El castell de La Morana es troba situat al capdamunt del poble del mateix nom, al municipi de Torrefeta i Florejacs. Els documents més antics ens el situen a l'època de la conquesta del bisbe Ermengol d'Urgell de les terres de l'Alt Sió, al segle XI, i d'aquests orígens es conserva el primer nivell d'una torre romànica de planta circular. Tot i això, alguns historiadors apunten un orígen més antic (d'època àrab) en la torre de planta quadrada que es ben visible des de l'exterior i que tanca la plaça major del poble. La disposició i tamany dels seus carreus, la seva planta quadrada i la petitesa de les seves obertures suggereixen que podria ser una torre de guaita del "tagr" (frontera musulmanà), de la mateixa manera que ho podrien ser les properes torres de Ribelles, Castellnou d'Oluges, Concabella o la Força de l'Estany o alguns trams de la muralla de Guissona. Tan de bo algun dia algun historiador hi pugui aprofundir! De moment, el magnífic castell de La Morana està essent restaurat per a usos privats.