 |
per LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM
“Puix tant amor ens teniu
per ser la nostra Patrona:
de la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.”
Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona (Les cançons tel·lúriques, 2008)
“A mi m'agrada molt la litúrgia de prendre's seriosament alguna cosa tots alhora durant un moment. Quan tothom va alhora és horrorós, però que per un moment la gent s'uneixi durant cinc minuts és bonic”. Un d'aquests moments, diu en Roger Mas, es podrà viure a Solsona aquest cap de setmana, amb el ball de gegants de la festa major. Per això, perquè li agraden aquests moments que tenen “una vena èpica”, el cantautor solsoní ha dedicat el seu nou àlbum (Les cançons tel·lúriques, 2008) a recuperar les cançons que sentia de petit, quan escoltava el seu avi, que era músic d'orquestra i de cobla. És per això mateix que al disc també hi ha inclòs El ball de l'Àliga de la Patum, de Berga, que considera que (juntament amb la música dels gegants de Castellterçol) “és una de les músiques més boniques de tota la música tradicional de per aquí. A més, és impressionant que en una plaça plena de borratxos es faci un silenci absolut quan hi entra l'àliga per Patum”.
La festa major de Solsona, explica en Roger Mas, és molt fina, és tocada i posada. Reconeix que possiblement és més conegut el Carnaval de Solsona, “on és més divertit estar-s'hi”, però la festa major “és més maca”. El primer dia de la festa, de l'Ajuntament en surt tota la comitiva formada pels gegants, el bou, la mulassa, el drac, l'àliga, els nans i els óssos, que fan el recorregut tradicional fins la Catedral. A aquesta comitiva n'hi diuen els improperis. “No em preguntis per què”, diu en Roger, “però és així com els he sentit anomenar sempre” (qui vulgui informar-se'n haurà de recórrer al llibre Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i Festa Major, de Jaume Cuadrench i Bertran). I com que la festa major la gent se la pren molt seriosament, amb un protocol molt estricte i tothom molt mudat, doncs el carnaval és just al contrari: “A més, tradicionalment el que feien al carnaval era fotre's de la festa major. Els gegants de carnaval són una paròdia dels de la festa major; són gegants iguals, però tenen els braços articulats i van clavant ventallots al personal”.
Però en Roger Mas no només troba moments èpics en els celebracions tradicionals: “Quan hi ha foc, amb els incendis forestals, també és un moment en què tothom està pensant en el mateix. A veure qui s'embruta més, a veure qui pateix més, a veure qui sembla que treballa més. En realitat és una manera d'emmascarar l'excitació i el morbo que produeix a la gent un foc. Hi ha una espècie de doble sentiment molt estrany, perquè la gent s'excita molt, s'ho passa bomba”. En Roger va viure-ho el 1998 quan es va cremar la meitat del Solsonès: “Va ser molt heavy. Va arribar a un quilòmetre de casa. Estava com acollonit però no, perquè si saps més o menys el que has de fer, por per tu no n'has de tenir. I a la vegada és una excitació brutal. És com la gent que afluixa quan hi ha un accident per mirar. Això passa molt”.
“I pujo per la carretera,
quim llamp de cel que hi ha a Solsona!
I és que vinc de Barcelona
i la cosa no tenia espera,
cuca fer, de cap manera...”
La cuca fera (Mística domèstica, 2005)
“Hi ha dues espècies de solsonins: els que tornen i els que no tornen”. I ell és dels primers. Com molts joves de la comarca, en acabar l'institut va marxar a la universitat. L'interès per les plantes el va portar a Agrònoms, a Lleida. Un cop allà es va adonar que la carrera no estava feta pels interessats en la botànica sinó que més aviat era sobre “l'economia de la botànica”. I va passar-se a Història, però tampoc la va acabar. Després va voler viure una temporada a Barcelona, tot i que diu que més aviat va ser un intent: “M'agradava el barri del Raval, i jo pensava que si anava a viure a Barcelona m'havia de posar al mig del merder, i efectivament em vaig trobar al mig del merder”, i riu. “Hi havia molt soroll, els carrers són molt estrets i sembla que estiguis en un altre planeta”. I va arribar a la conclusió que prefereix moure's per trobar el soroll que no pas moure's per trobar la tranquil·litat, així que va fer les maletes i va tornar cap a Solsona. Perquè a més, celebra, avui en dia no cal viure a Barcelona per fer música, “perquè cobres el mateix per un concert a Barcelona que a un altre lloc”, així que només li cal baixar de tant en tant per les promocions dels discos, quan hi toca concert o parlar amb la discogràfica.
Ja adverteix, però, que casa seva a Solsona no és pas un lloc massa bucòlic: “Estic a les afores de Solsona, i tinc un camp i ja hi ha cases, un altre camp i tinc la variant, i un altre camp i trobes l'única fàbrica gran que hi ha a la comarca. Estic envoltat de camps, però només ocupen una hectàrea, com una illa de l'Eixample. El soroll de la fàbrica és un rum-rum constant”.
“Dalt a la muntanya ens crema la cara el rei de les coses,
que és mitja vida,
treu-te la roba, estira't a l'herba,
dalt a muntanya el neguit s'aquieta i dorm.”
El rei de les coses (Mística domèstica, 2005)
 |
Tot i que diu que casa seva no és gens bucòlic, en un moment es planta al mig de la muntanya.”El soroll m'atabala, em costa. Així que cada matí quan em llevo surto de casa, agafo el cotxe o la moto i marxo; no pas a peu, no és gens bucòlic, eh? I surto pel Solsonès, vaig per qualsevol caminoi”. Què hi vas a fer? “Investigo”. I què investigues? “M'agrada molt contemplar, saber-me tots els camins i les muntanyes. Les baumes, els arbres, això em diverteix molt”. I aleshores t'inspires per fer les cançons? “M'hi inspirava”. Ara ja no? “És que tot el tema natural ja està molt explotat a les meves cançons, em fa vergonya i tot. Ara m'agradaria explicar historietes, però és més difícil”.
Tant de temps coneixent camins i dreceres, diu que li costaria molt anar a viure lluny de la comarca: “Perquè han sigut molts anys identificant el paisatge. Haver d'anar a un lloc on mai he estat i haver-me de tornar a aprendre totes les plantes seria un drama, una feinada. A mi el rollo de les arrels m'agrada. Estar a un lloc on em sento arrelat m'agrada molt. I així és molt més divertit marxar i molt més agradable tornar al lloc on vius”.
“Francesc Pujols ens surt del cau després d'anys d'ostracisme blau
en un moment d'inspiració donà un respir a la nació.”
Oda a Francesc Pujols (Mística domèstica, 2005)
“Hi ha la manera de ser català de Convergència, la manera del PSC, la manera d'Esquerra i la manera de Francesc Pujols, que és una manera de ser català divertida”. Malgrat que reconeix que és una moda, Roger Mas ha quedat fascinat, com d'altres de la seva generació, en llegir Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) . “És que ser català és una mica un drama de vegades. Tenim la identitat una mica confosa... o millor dit: la tenim bastant clara però ens confonem sols. En qualsevol cas, de vegades ser català és com un drama si llegeixes el diari i parles amb la gent; hi ha a qui li ha tocat ser coix i a qui li ha tocat ser català. Aleshores hi ha els que recorren a tota aquesta cosa del cosmopolitisme, que està molt bé perquè així t'oblides que ets català, però aleshores et deus pensar que ets un extraterrestre perquè vas pel món com si no tinguessis arrels i com si no t'hagués marcat res, i ets un cosmopolita. Però Pujols el que fa és que, sense renunciar a la identitat, i sense esquivar les preocupacions i els dilemes, ho converteix en una festa, i de cop ser català és una cosa per descollonar-se de riure enlloc de ser un drama”.
“Han estat uns quants anys per valls i muntanyes. Deixem cingleres i gorges, vòrtexs on la vida s'afanya a morir i renéixer constantment. Estem cansats del continu moviment i, ara sí, ens plau de contemplar la foto fixa dels estadis de la ment. Venir, marxar, canviar a poc a poc, sense pressa, sense avorrir-nos tan fàcilment.
Encarem el curs de la vida i escollim sortir.”
Descobriment (DP, 2003)
I per als qui, com ell, escolliu sortir, podeu fer cap a la festa major de Solsona, i us hi trobareu en Roger Mas presentant el seu nou disc tel·lúric els dies 12 i 13 d'aquest mes.
AFEGEIX UN COMENTARI |
|
